No sempre hi ha símptomes quan es pateix una infecció d'aquest tipus, però això no significa que no s'estiga contagiant a altres persones, transmetent la infecció en tenir relacions sexuals, contribuint a la seua propagació.
​
En casos com la SIDA o l'Hepatitis B no es manifesten amb símptomes o signes d'afectació dels òrgans genitals.
​
Cal l'examen mèdic i, a vegades, una anàlisi de sang o altres proves, per a establir el diagnòstic definitiu. Les manifestacions locals que ens poden fer sospitar la presència d'una infecció de l'aparell genital són:
​
En la dona:
-
Augment del flux o secreció vaginal (leucorrea).
-
Secreció vaginal de color groc o groc verdós, o pudent.
-
Picor en genitals.
-
Dolor o coïssor en orinar.
-
Ulceres o lesions de la pell en la vulva.
​
En l'home:
-
Secreció purulenta pel penis.
-
Sensació de coïssor en orinar.
-
Enrogiment del gland.
-
Picor.
-
Aparició d'ulceracions o altres lesions en el prepuci o el gland.
COM ES DIAGNOSTIQUEN?
VIH / SIDA
El diagnòstic precoç és una peça clau en el maneig de la infecció per VIH/sida. Si una persona sospita que, després d'una pràctica de risc, pot haver-se infectat, cal que es faça una prova de detecció del VIH. És important respectar el període finestra, només així, si el resultat és negatiu, voldrà dir que no es pateix la infecció. Si és positiu, no vol dir que la persona estiga malalta de sida, però indica que està infectada pel VIH, i que pot ser transmissora del virus.
​
La prova de detecció del VIH és una anàlisi de sang o de fluid oral que detecta la presencia d’anticossos, del antigen p-24 o el ARN del virus del VIH dins de l’organisme.
​
La prova sempre és voluntària i confidencial i cal valorar prèviament la idoneïtat de la seva realització i les implicacions del seu resultat.
​
El professional prendrà una mostra de sang o una mostra de fluid oral i depenent del tipus de prova utilitzada pot variar el temps de lliurament dels resultats, des d’uns minuts fins a una setmana.
CLAMÍDIA
Es necessita una mostra de la zona genital, per a realitzar el diagnòstic. A vegades pot sol·licitar-se a més una anàlisi d'orina.
HERPES GENITAL
Quan es tracta d'un brot típic d'herpes genital, l'examen visual de les lesions i la recollida de mostres d'aquestes lesions per ser analitzades al laboratori poden ser útils per al diagnòstic d'aquesta infecció.
​
També es pot fer una anàlisi de sang per veure si s'han format anticossos contra el VHS-1 o el VHS-2. De tota manera, aquesta tècnica només serveix per a les primoinfeccions o brots inicials.
GONORREA
Es necessita una mostra de la zona genital, faríngia o anal per a fer el diagnòstic, depenent de les pràctiques sexuals. A vegades pot sol·licitar-se a més, una mostra orina.
​
Si creu possible haver estat en contacte amb algú amb infecció gonocòccica, o si té símptomes que poguessen ser d'infecció gonocòccica, ha d'acudir al seu metge.
SÍFILIS
Mitjançant una anàlisi de sang per a detectar els anticossos enfront d'aquesta infecció. Si té una úlcera serà necessari prendre una mostra d'ella per a fer el diagnòstic.
​
En algunes persones pot no detectar-se la infecció immediatament, en aquests casos s'ha de repetir.
Condilomes (berrugues genitals)
En la majoria de casos, el diagnòstic dels condilomes es fa mitjançant l'examen visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal. El metge o la metgessa realitza un examen de la pell al voltant de l'anus i els genitals, i en les dones també un examen vaginal i de cèrvix durant la revisió ginecològica. També pot fer-se l'avaluació de berrugues intraanals per anoscòpia.
​
Algunes vegades pot ser necessari prendre una mostra del teixit afectat (biòpsia) per avaluar-ne l'estat evolutiu.
HEPATITIS A
El diagnòstic de l'hepatitis A es du a terme mitjançant una anàlisi de sang, per detectar anticossos generats pel mateix organisme contra el virus o per determinar el nivell de transaminases (enzims localitzats a les cèl·lules del fetge) a la sang, que sovint augmenta en les persones afectades.
HEPATITIS B
L'hepatitis B es pot diagnosticar a través d'una anàlisi de sang que permet veure els nivells de transaminasa del fetge, cosa que ens pot indicar si hi ha alguna disfunció.
​
També es poden fer anàlisis de sang per detectar l'existència d'antígens produïts pel virus de l'hepatitis B, i d'anticossos, fabricats pel mateix organisme contra el virus de l'hepatitis B.
PEDICULOSI PÚBICA (POLLS ALS GENITALS)
En general, tu o el metge poden confirmar una infestació de polls púbics mitjançant una inspecció visual de la regió del pubis. La presència de polls que es mouen confirma la infestació.
​
Els seus ous (llémenes) també podrien indicar una infestació. No obstant això, les llémenes poden ser presents adherides al cabell però ja no estar vives, fins i tot després d'un tractament exitós.
COM ES TRACTA?
VIH / SIDA
Malgrat els enormes avanços dels últims anys, de moment els tractaments contra el VIH no són curatius, però milloren substancialment la qualitat de vida de les persones afectades. Gràcies al tractament de totes les dones que viuen amb VIH i estan embarassades, s’ha aconseguit minimitzar el risc que es produïsca la transmissió maternofetal.
​
Aquests tractaments s'han de seguir durant tota la vida, encara que la persona no se senta malalta. És molt important, perquè el tractament siga eficaç, que la persona prenga el medicament rigorosament i tal com li indique el metge o metgessa.
​
La teràpia antiretroviral redueix el nombre de partícules del VIH a la sang i impedeix la rèplica del virus del VIH a l'organisme. També permet ajudar el sistema immunitari a recuperar-se de la infecció pel virus. És una combinació de medicaments i pot tenir efectes secundaris dels quals el metge o metgessa informarà en el seu moment.
​
Tot i prendre la medicació, les persones tractades per la teràpia antiretroviral encara poden transmetre el virus per mitjà de les relacions sexuals o quan compartisquen agulles.
CLAMÍDIA
Amb antibiòtics en forma de comprimits. Si passada una setmana encara hi són els símptomes, s'ha de consultar de nou.
​
Passats uns 3-4 mesos d'haver fet el tractament, es recomana fer una nova prova per descartar una reinfecció.
HERPES GENITAL
Actualment no hi ha un tractament curatiu per a la infecció de l'herpes genital, però hi ha fàrmacs antiherpètics que poden fer disminuir els símptomes i el nombre i la durada dels brots repetits.
​
L'herpes genital es tracta habitualment amb fàrmacs antiherpètics (per via oral), durant el brot o episodi simptomàtic, tant si és el primer com si es tracta d'una recurrència. En aquells casos en què les recurrències són molt freqüents (més de sis a l'any), el tractament antiherpètic sol ser diari i de durada indefinida. El tractament diari pot reduir la possibilitat de transmissió a les parelles sexuals de les persones infectades.
GONORREA
Amb antibiòtics en forma d'injeccions o comprimits. Si passada una setmana, encara hi són els símptomes, s'ha de consultar de nou.
​
S'ha de fer un control acabat el tractament.
SÍFILIS
Amb antibiòtics en forma d'injeccions o comprimits. Si passada una setmana, encara hi són els símptomes, s'ha de consultar de nou.
Condilomes (berrugues genitals)
Els diversos tractaments emprats per a les berrugues genitals o condilomes serveixen per a tractar o destruir aquestes lesions però no per eliminar-ne el virus. Per tant, hi ha moltes probabilitats que tornen a sortir al cap d'un temps.
​
Aquests tractaments es basen en l'aplicació sobre la berruga de substàncies que la destrueixen (podofil·lí o imiquimod en crema); la congelen (ús de nitrogen líquid o crioteràpia) o l'extirpen mitjançant tècniques de petita cirurgia (làser, cauterització).
​
Normalment, aquests tractaments els du a terme el metge o la metgessa directament, però, en algunes circumstàncies, se'ls pot aplicar la mateixa persona. En qualsevol cas, en el tractament dels condilomes hi ha d'haver seguiment mèdic.
​
En alguns casos és difícil curar les berrugues i en d'altres no es poden eliminar del tot i van apareixent de manera recurrent. El fet que una persona s'haja curat de berrugues genitals no vol dir que no n'hi tornen a sortir, encara que haja estat molt de temps sense tenir-ne.
​
De vegades, els condilomes poden desaparéixer sols, sense tractament.
HEPATITIS A
No hi ha cap tractament específic per a l'hepatitis A. El cos elimina el virus de la malaltia per si sol al cap d'unes setmanes.
​
Es recomana:
-
Fer repòs si es necessita.
-
Mantenir-se ben hidratat, per compensar la pèrdua de líquids derivada dels vòmits i la diarrea.
-
Seguir una alimentació equilibrada i alguns consells per controlar les nàusees i els vòmits, com evitar els aliments molt greixosos i menjar poc i sovint, abans que es tinga sensació de gana per evitar tenir l'estómac buit.
-
Evitar el consum d'alcohol perquè pot danyar el fetge.
-
Consultar amb el metge abans de prendre cap medicament de venda lliure a la farmàcia. Alguns fàrmacs i suplements alimentaris poden afectar el fetge.
HEPATITIS B
El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. En el cas de l'hepatitis aguda, no existeix un tractament específic. Es recomana descansar, seguir una dieta equilibrada i beure molt líquid. Cal evitar especialment el consum d'alcohol i consultar el metge davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre.
​
L'hepatitis crònica es pot tractar amb medicaments com els antivirals i l'interferó, que poden contribuir a prevenir que el virus es multiplique. En els casos de cirrosi o altres complicacions, pot ser necessari un trasplantament de fetge.
PEDICULOSI PÚBICA (POLLS ALS GENITALS)
El tractament del poll púbic consisteix en l'aplicació de cremes i locions a base de permetrina a l'1% o de piretrines. Abans de tractar la pell ha d'estar freda i seca per a reduir al màxim l'absorció a través d'aquesta. El tractament ha d'aplicar-se en totes les àrees sospitoses evitant que la loció penetre en vagina o en recte. Al cap de 10 minuts, la loció o la crema s'ha d'aclarir amb aigua. Després del tractament, les lladelles es poden retirar amb els dits o amb una lendrera. Si les molèsties continuen a la setmana del tractament, és aconsellable consultar amb el metge.
