QuÈ són les ITS?

Són infeccions que es transmeten d'una persona a una altra a través del contacte sexual. Les causes de les ITS són els bacteris, paràsits i virus. Existeixen més de 20 tipus d'ITS, les més importants són: clamídia, herpes genital, honorrea, VIH/SIDA, sífilis, VPH, hepatitis A, hepatitis B, pediculosi pública (polls als genitals), tricomones.

La majoria de les ITS afecten tant a homes com dones, però en molts casos els problemes de salut que provoquen poden ser més greus en les dones. Si una dona embarassada pateix d'ITS, pot causar-li greus problemes de salut al bebé.

VIH

Virus d'Immunodeficiència Humana.

Infecta les cèl·lules del Sistema Immune i provoca la seva deterioració.

Amb el temps, en haver-se afeblit el sistema immune, la persona infectada comença a sofrir una sèrie de malalties conegudes en el seu conjunt com a SIDA.

Quan una persona adquireix el VIH es diu que és portadora del virus de la SIDA o seropositiva i tot i que no ha desenvolupat la malaltia encara, sí que pot transmetre el virus a altres persones.

SIDA

Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida.

Síndrome: conjunt de símptomes i signes que caracteritzen una malaltia.

Immunodeficiència: afebliment del sistema immunològic, que és el responsable de les defenses del nostre cos.

Adquirida: no és hereditària, sinó causada per un virus.

Representa les etapes més avançades de la infecció per VIH.

A llarg termini, si la persona no pren tractament, el temps de vida de mitjana després de la infecció és d'onze anys.

QUÈ PASSA EN INFECTAR-SE?

Una volta a l'interior de les cèl·lules, el virus pot quedar-se adormit durant llargs períodes de temps tot i que, a vegades, es multiplica i pot destruir-les. D'aquesta manera, el sistema immunitari perd la capacitat per defensar-se de les infeccions produïdes per altres gèrmens i també la capacitat per destruir les cèl·lules anormals que es produeixen en el nostre organisme. Aquest fet facilita l'aparició de malalties que caracteritzen la sida:

Infeccions oportunistes: es produeixen quan el sistema immunitari es troba afectat.
Determinats tipus de càncers.
Alteracions neurològiques: provoquen alteracions greus de la consciència fins arribar a la demència.

CLAMÍDIA

Bacteri Chlamydia trachomatis. Sense el tractament adequat pot tenir conseqüències greus per a la salut.

La infecció és més freqüent en persones joves i en persones amb múltiples parelles sexuals que no prenen les mesures adequades de prevenció.

Possibles complicacions:

Sense tractament les dones poden desenvolupar malaltia inflamatòria pelviana. Aquesta malaltia pot produir dolor abdominal i pelvià. A més pot produir infertilitat i embarassos ectòpics (embaràs que es produeix fora de l'úter).

Els homes poden desenvolupar una infecció molt dolorosa en els testicles. Menys sovint, pot causar altres símptomes com a artritis (Síndrome de Reiter).

HERPES GENITAL

Virus herpes simple tipus 2.

En la majoria de casos no hi ha manifestacions de la infecció. Quan n'hi ha, es presenten en forma de múltiples lesions, com ara vesícules o úlceres doloroses. El VSH-2 és el principal causant de l'herpes en l'àrea genital, encara que també pot infectar altres parts del cos —per exemple, la boca— durant les pràctiques de sexe oral. El VHS-1 sol provocar infeccions als llavis i a la boca i originar lesions molt característiques (vesícules, panses), però també pot infectar l'àrea genital.

L'herpes genital no es cura; és una infecció crònica. No obstant això, hi ha medicaments que poden escurçar la durada de les lesions i disminuir el dolor que provoquen.

Possibles complicacions:

Pot produir malaltia greu en persones amb el sistema immunitari deprimit.

Per a evitar la propagació del virus a altres regions de l'organisme o la sobreinfecció per altres microorganismes, es recomana la rentada de mans abans i després de tocar la zona afectada.

GONORREA

Bacteri anomenat Neissèria Gonorrhoeae (o gonococ).

La infecció és més comuna en els joves, els homes que tenen sexe amb homes (HSH), i les persones amb múltiples parelles sexuals que no utilitzen les mesures adequades de prevenció.

Possibles complicacions:

Sense tractament, la infecció pot estendre's a altres regions de l'organisme.

Les dones poden desenvolupar malaltia inflamatòria pelviana, la qual pot provocar dolor en abdomen i pelvis. També pot conduir a infertilitat i embaràs ectòpic (embaràs que es produeix fora de l'úter).

Els homes poden desenvolupar una infecció dolorosa en els testicles.

SÍFILIS

Bacteri anomenat Treponema pallidum.

Els signes i símptomes són els mateixos en homes i dones.

Existeixen 4 etapes de la infecció:

Sífilis primària: Aparició d'una úlcera (denominada xancre) no dolorosa en aquella part del cos que ha estat en contacte amb el bacteri, generalment de 2-3 setmanes després de tindre relacions sexuals amb una persona infectada.

Sífilis secundària: Si no es realitza tractament, la malaltia progressa a aquesta fase a causa de la proliferació de bacteris en la sang. Els seus símptomes inclouen erupció cutània, inflamació localitzada en la zona genital, taques blanques en la boca i glàndules inflamades.
La sífilis secundària és altament transmissible per a les parelles sexuals durant les relacions sexuals no protegides.

Sífilis latent: Quan els símptomes de la sífilis secundària han desaparegut, és possible que no es produïsquen símptomes durant diversos anys, però la infecció és present i pot detectar-se a través d'una analítica de sang.

Sífilis terciària: Aproximadament 1 de cada 10 persones amb sífilis no tractada desenvoluparà greus problemes neurològics, osteoarticulars o cardíacs, molts anys després de la infecció.

Possibles complicacions:

Si es tracta ràpidament, és poc probable que la sífilis causi problemes a llarg termini. No obstant això, sense tractament, la sífilis es pot transmetre a altres regions del seu organisme i causar seriosos problemes.

VPH (VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ)

Causada pel virus del papil·loma humà. Aquesta infecció és molt freqüent, tant en homes com en dones, en el nostre entorn i en diversos països del món.

Existeixen més de 100 tipus diferents de VPH dels quals quaranta poden infectar a l'ésser humà.

És la infecció de transmissió sexual més freqüent en les persones que no prenen les mesures adequades de prevenció.

La infecció pel VPH sol no presentar símptomes i en més del 80% dels casos és transitòria i el virus s'elimina espontàniament. A vegades el VPH produeix una infecció persistent que pot originar l'aparició de berrugues genitals, càncer de coll uterí o càncer anogenital.

Possibles complicacions:

Les berrugues genitals generalment apareixen com a petites protuberàncies, soles o agrupades en la zona genital o anal. En general no produeixen símptomes, però a vegades pot aparéixer pruïja, sagnat o dolor.
El càncer de coll uterí, associat a infecció persistent pel VPH, és un dels principals tipus de càncer observats en dones, però a més pot causar càncer de vulva i vagina. També pot causar càncer de penis o anus, i de la zona posterior de la gola (base de la llengua i les amígdales: càncer orofaríngeo).
Les persones amb alteracions del sistema immunitari (incloses persones amb infecció pel VIH) tenen major probabilitat de presentar problemes de salut derivats de la infecció pel VPH.

HEPATITIS A

Malaltia infecciosa que provoca la inflamació del fetge. L'origina el virus de l'hepatitis A (VHA), que es troba a la femta i que es contrau amb la ingestió d'aliments o begudes contaminats i el contacte directe amb persones infectades.

És més freqüent en països en vies de desenvolupament. En el nostre entorn pot provocar petits brots epidèmics, especialment a les escoles bressol, en les quals el canvi de bolquers és molt freqüent. La majoria dels infants no presenten símptomes i això fa que la infecció passe inadvertida.

L’hepatitis A no acostuma a ser greu, no es fa crònica i no produeix danys al fetge a llarg termini. La vacunació i una bona higiene de les mans són aspectes clau per previndre la malaltia.

HEPATITIS B

Malaltia produïda per un virus (VHB o virus de l'hepatitis B) que afecta exclusivament el fetge. La majoria dels infectats eliminen el virus i es curen abans dels sis mesos sense tindre cap mena de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas de l'hepatitis B aguda).

Però en determinats casos, l'organisme no aconsegueix véncer el virus i és quan es produeix l'hepatitis B crònica, que moltes vegades es pateix sense símptomes, però que pot originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. L'infectat esdevé aleshores portador de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.

PEDICULOSI PÚBICA (POLLS ALS GENITALS)

Els polls del cos s'alimenten de sang humana, viuen als plecs i costures de la roba. Són més grans que altres tipus de polls i es relacionen amb una mala higiene o convivència en condicions d'amuntegament.

Els polls púbics infecten l'àrea vellosa de la regió púbica o el borrissol axil·lar. La infestació es dona sobretot en adolescents i generalment es transmeten durant l'activitat sexual, però també per contacte físic amb objectes contaminats com ara la roba de llit o d'ús personal.

Els polls sobre el cuir cabellut i sobre la roba poden ser difícils de veure, excepte si la infestació és important.

TRICOMONES (TRICOMONIASIS)

Paràsit anomenat Trichomonas vaginalis

En les dones, les àrees del cos afectades amb més freqüència són la vulva, la vagina o la uretra; i en els homes la uretra. A pesar que tant homes com dones poden transmetre la infecció per contacte genital estret, no és freqüent que el paràsit infecte altres parts del cos, com les mans, la boca o l'anus.

El 50% de les dones i el 80% dels homes amb infecció per tricomones no presenten símptomes.
Quan apareixen símptomes, aquests poden anar des d'una irritació lleu a una inflamació important. Solen presentar-se de 5 a 28 dies després d'haver mantingut contacte sexual sense protecció amb una persona que té la Infecció; encara que a vegades aquest període pot ser major.

Si no es tracta, la infecció pot durar mesos, i fins i tot anys.

INFORMACIÓ ITS