VIES DE TRANSMISSIÓ

Els únics fluids capaços de transmetre el VIH a bastament són: la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna.

La transmissió es produeix quan la sang, el semen o flux vaginal d'una persona seropositiva o malalta de SIDA entra en el torrent sanguini d'una altra persona.

Via Sexual: en tenir relacions sexuals vaginals, anals o orals, entre persones del mateix o diferent sexe sense protecció; i no prendre medicaments per a prevenir o tractar el VIH. El semen i els fluids vaginals d’una persona afectada tenen una presència elevada de virus.

Via Sanguínia: en rebre una transfusió de sang contaminada o compartir objectes punxants i tallants contaminats (xeringues, agulles, canons...).

Via perinatal o vertical: De mare a fill durant l'embaràs, en el part o a través de la lactància materna i en absència de tractament.

QUINES SÓN LES PRÀCTIQUES SEXUALS DE RISC?

Coit anal: És la pràctica sexual que comporta més risc. La fragilitat de la mucosa anal i rectal afavoreix que es produïsquen xicotetes lesions durant la penetració, fet que facilita la transmissió del virus en el cas d’estar present en el líquid seminal, tant ejaculatori com preejaculatori. D’altra banda, el virus pot infectar a través de la mucosa rectal, encara en absència de ferida. La presència de sang en el tracte rectal o anal, així com la presència de mucositat en la paret del recte, fa que el risc d’infectar-se de la persona insertiva siga també elevat.

Coit vaginal: Les dones són més vulnerables que els homes a la infecció VIH per transmissió sexual en aquesta pràctica. La mucosa vaginal és més fràgil que la mucosa del gland o uretral (meat i últims mil·límetres de la uretra). A més, el semen, en absència de preservatiu, roman més temps en contacte amb la cavitat vaginal que el fluid vaginal amb el penis. La menopausa augmenta la vulnerabilitat de les dones a contraure la infecció, pel fet que l’epiteli vaginal perd gruix i es lesiona més fàcilment. A més, com que no hi ha possibilitat d’embaràs, es tendeix a una percepció més baixa del risc que estava associat a aquest i disminueix la utilització del preservatiu. La menstruació també augmenta el risc d’infecció, tant a adquirir-la com a transmetre-la, en el cas de presència del VIH en els fluids sexuals d’una de les persones.

Sexe oral: És una altra pràctica sexual de risc, ja que entren en contacte el semen o els fluids vaginals amb les mucoses oral i faríngia. En aquesta pràctica, el risc és més elevat per a qui és el receptor, especialment si hi ha ejaculació, o contacte dels fluids vaginals, amb la cavitat bucal.

mètodes de prevenció

Via Sexual: es prevé amb l'ús del preservatiu (masculí o femení) de manera correcta i consistent durant tota la relació sexual ja sigui vaginal, anal o oral. Qualsevol altre mètode anticonceptiu no prevé el VIH.

Via Sanguínia: es prevé evitant el contacte amb sang o utilitzant guants de làtex. Per a això, és necessari no intercanviar o compartir agulles ni xeringues. També se suggereix controlar que tot procediment que inclogui algun tall o punció (burxada) sigui realitzat amb material descartable o esterilitzat.

Via perinatal o vertical: es prevé controlant els embarassos. Es recomana que tota dona embarassada es realitzi l'anàlisi de VIH durant el primer trimestre. Si el resultat és positiu, s'ha de començar el tractament, seguir les indicacions mèdiques i suspendre la lactància materna.