QuÈ són les ITS?
Són infeccions que es transmeten d'una persona a una altra a través del contacte sexual. Les causes de les ITS són els bacteris, paràsits i virus. Existeixen més de 20 tipus d'ITS, les més importants són: clamídia, herpes genital, honorrea, VIH/SIDA, sífilis, VPH, hepatitis A, hepatitis B, pediculosi pública (polls als genitals), tricomones.
​
La majoria de les ITS afecten tant a homes com dones, però en molts casos els problemes de salut que provoquen poden ser més greus en les dones. Si una dona embarassada pateix d'ITS, pot causar-li greus problemes de salut al bebé.
VIH
Virus d'Immunodeficiència Humana.
​
Infecta les cèl·lules del Sistema Immune i provoca la seva deterioració.
​
Amb el temps, en haver-se afeblit el sistema immune, la persona infectada comença a sofrir una sèrie de malalties conegudes en el seu conjunt com a SIDA.
Quan una persona adquireix el VIH es diu que és portadora del virus de la SIDA o seropositiva i tot i que no ha desenvolupat la malaltia encara, sí que pot transmetre el virus a altres persones.
SIDA
Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida.
Síndrome: conjunt de símptomes i signes que caracteritzen una malaltia.
Immunodeficiència: afebliment del sistema immunològic, que és el responsable de les defenses del nostre cos.
Adquirida: no és hereditària, sinó causada per un virus.
​
Representa les etapes més avançades de la infecció per VIH.
​
A llarg termini, si la persona no pren tractament, el temps de vida de mitjana després de la infecció és d'onze anys.
QUÈ PASSA EN INFECTAR-SE?
Una volta a l'interior de les cèl·lules, el virus pot quedar-se adormit durant llargs períodes de temps tot i que, a vegades, es multiplica i pot destruir-les. D'aquesta manera, el sistema immunitari perd la capacitat per defensar-se de les infeccions produïdes per altres gèrmens i també la capacitat per destruir les cèl·lules anormals que es produeixen en el nostre organisme. Aquest fet facilita l'aparició de malalties que caracteritzen la sida:
​
-
Infeccions oportunistes: es produeixen quan el sistema immunitari es troba afectat.
-
Determinats tipus de càncers.
-
Alteracions neurològiques: provoquen alteracions greus de la consciència fins arribar a la demència.
CLAMÍDIA
Bacteri Chlamydia trachomatis. Sense el tractament adequat pot tenir conseqüències greus per a la salut.
​
La infecció és més freqüent en persones joves i en persones amb múltiples parelles sexuals que no prenen les mesures adequades de prevenció.
​
Possibles complicacions:
​
-
Sense tractament les dones poden desenvolupar malaltia inflamatòria pelviana. Aquesta malaltia pot produir dolor abdominal i pelvià. A més pot produir infertilitat i embarassos ectòpics (embaràs que es produeix fora de l'úter).
​
-
Els homes poden desenvolupar una infecció molt dolorosa en els testicles. Menys sovint, pot causar altres símptomes com a artritis (Síndrome de Reiter).
HERPES GENITAL
Virus herpes simple tipus 2.
​
En la majoria de casos no hi ha manifestacions de la infecció. Quan n'hi ha, es presenten en forma de múltiples lesions, com ara vesícules o úlceres doloroses. El VSH-2 és el principal causant de l'herpes en l'àrea genital, encara que també pot infectar altres parts del cos —per exemple, la boca— durant les pràctiques de sexe oral. El VHS-1 sol provocar infeccions als llavis i a la boca i originar lesions molt característiques (vesícules, panses), però també pot infectar l'àrea genital.
​
L'herpes genital no es cura; és una infecció crònica. No obstant això, hi ha medicaments que poden escurçar la durada de les lesions i disminuir el dolor que provoquen.
​
Possibles complicacions:​
​
-
Pot produir malaltia greu en persones amb el sistema immunitari deprimit.
​
-
Per a evitar la propagació del virus a altres regions de l'organisme o la sobreinfecció per altres microorganismes, es recomana la rentada de mans abans i després de tocar la zona afectada.
GONORREA
Bacteri anomenat Neissèria Gonorrhoeae (o gonococ).
​
La infecció és més comuna en els joves, els homes que tenen sexe amb homes (HSH), i les persones amb múltiples parelles sexuals que no utilitzen les mesures adequades de prevenció.
​
Possibles complicacions:​
​
-
Sense tractament, la infecció pot estendre's a altres regions de l'organisme.
​
-
Les dones poden desenvolupar malaltia inflamatòria pelviana, la qual pot provocar dolor en abdomen i pelvis. També pot conduir a infertilitat i embaràs ectòpic (embaràs que es produeix fora de l'úter).
​
-
Els homes poden desenvolupar una infecció dolorosa en els testicles.
SÍFILIS
Bacteri anomenat Treponema pallidum.
​
Els signes i símptomes són els mateixos en homes i dones.
​
Existeixen 4 etapes de la infecció:
​
-
Sífilis primària: Aparició d'una úlcera (denominada xancre) no dolorosa en aquella part del cos que ha estat en contacte amb el bacteri, generalment de 2-3 setmanes després de tindre relacions sexuals amb una persona infectada.
​
-
Sífilis secundària: Si no es realitza tractament, la malaltia progressa a aquesta fase a causa de la proliferació de bacteris en la sang. Els seus símptomes inclouen erupció cutània, inflamació localitzada en la zona genital, taques blanques en la boca i glàndules inflamades.
La sífilis secundària és altament transmissible per a les parelles sexuals durant les relacions sexuals no protegides.
​
-
Sífilis latent: Quan els símptomes de la sífilis secundària han desaparegut, és possible que no es produïsquen símptomes durant diversos anys, però la infecció és present i pot detectar-se a través d'una analítica de sang.
​
-
Sífilis terciària: Aproximadament 1 de cada 10 persones amb sífilis no tractada desenvoluparà greus problemes neurològics, osteoarticulars o cardíacs, molts anys després de la infecció.
​
Possibles complicacions:​
​
-
Si es tracta ràpidament, és poc probable que la sífilis causi problemes a llarg termini. No obstant això, sense tractament, la sífilis es pot transmetre a altres regions del seu organisme i causar seriosos problemes.
VPH (VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ)
Causada pel virus del papil·loma humà. Aquesta infecció és molt freqüent, tant en homes com en dones, en el nostre entorn i en diversos països del món.
​
Existeixen més de 100 tipus diferents de VPH dels quals quaranta poden infectar a l'ésser humà.
​
És la infecció de transmissió sexual més freqüent en les persones que no prenen les mesures adequades de prevenció.
​
La infecció pel VPH sol no presentar símptomes i en més del 80% dels casos és transitòria i el virus s'elimina espontàniament. A vegades el VPH produeix una infecció persistent que pot originar l'aparició de berrugues genitals, càncer de coll uterí o càncer anogenital.
​
Possibles complicacions:​​
​
-
Les berrugues genitals generalment apareixen com a petites protuberàncies, soles o agrupades en la zona genital o anal. En general no produeixen símptomes, però a vegades pot aparéixer pruïja, sagnat o dolor.
-
El càncer de coll uterí, associat a infecció persistent pel VPH, és un dels principals tipus de càncer observats en dones, però a més pot causar càncer de vulva i vagina. També pot causar càncer de penis o anus, i de la zona posterior de la gola (base de la llengua i les amígdales: càncer orofaríngeo).
-
Les persones amb alteracions del sistema immunitari (incloses persones amb infecció pel VIH) tenen major probabilitat de presentar problemes de salut derivats de la infecció pel VPH.
HEPATITIS A
Malaltia infecciosa que provoca la inflamació del fetge. L'origina el virus de l'hepatitis A (VHA), que es troba a la femta i que es contrau amb la ingestió d'aliments o begudes contaminats i el contacte directe amb persones infectades.
​
És més freqüent en països en vies de desenvolupament. En el nostre entorn pot provocar petits brots epidèmics, especialment a les escoles bressol, en les quals el canvi de bolquers és molt freqüent. La majoria dels infants no presenten símptomes i això fa que la infecció passe inadvertida.
​
L’hepatitis A no acostuma a ser greu, no es fa crònica i no produeix danys al fetge a llarg termini. La vacunació i una bona higiene de les mans són aspectes clau per previndre la malaltia.
HEPATITIS B
Malaltia produïda per un virus (VHB o virus de l'hepatitis B) que afecta exclusivament el fetge. La majoria dels infectats eliminen el virus i es curen abans dels sis mesos sense tindre cap mena de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas de l'hepatitis B aguda).
​
Però en determinats casos, l'organisme no aconsegueix véncer el virus i és quan es produeix l'hepatitis B crònica, que moltes vegades es pateix sense símptomes, però que pot originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. L'infectat esdevé aleshores portador de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.
PEDICULOSI PÚBICA (POLLS ALS GENITALS)
Els polls del cos s'alimenten de sang humana, viuen als plecs i costures de la roba. Són més grans que altres tipus de polls i es relacionen amb una mala higiene o convivència en condicions d'amuntegament.
​
Els polls púbics infecten l'àrea vellosa de la regió púbica o el borrissol axil·lar. La infestació es dona sobretot en adolescents i generalment es transmeten durant l'activitat sexual, però també per contacte físic amb objectes contaminats com ara la roba de llit o d'ús personal.
​
Els polls sobre el cuir cabellut i sobre la roba poden ser difícils de veure, excepte si la infestació és important.
TRICOMONES (TRICOMONIASIS)
Paràsit anomenat Trichomonas vaginalis
​
En les dones, les àrees del cos afectades amb més freqüència són la vulva, la vagina o la uretra; i en els homes la uretra. A pesar que tant homes com dones poden transmetre la infecció per contacte genital estret, no és freqüent que el paràsit infecte altres parts del cos, com les mans, la boca o l'anus.
​
El 50% de les dones i el 80% dels homes amb infecció per tricomones no presenten símptomes.
Quan apareixen símptomes, aquests poden anar des d'una irritació lleu a una inflamació important. Solen presentar-se de 5 a 28 dies després d'haver mantingut contacte sexual sense protecció amb una persona que té la Infecció; encara que a vegades aquest període pot ser major.
​
Si no es tracta, la infecció pot durar mesos, i fins i tot anys.